La suor gelada del malson havia despertat a Santi. El fet més aterridor aparegué quan al mirar-se a l’espill es va adonar que tenia marcat al front el signe de la serp. Un signe en el que havia somniat. Va eixir de casa de camí cap a l’escola i l’arribar a l’institut va vore en el seu armariet del corredor que li hi havien deixat un paper amb una nota que deia;
“Quan ixques de l’escola acudeix al parc del Carrer Serp”.
No va admetre de bon grau la decisió del grup i els va plantejar
I si no puc pertànyer a les Serpasses “Per què tinc la serp marcada i a més d’un altre color diferent al de vosaltres?” Aleshores ells van reflexionar . Es va reunir en comissió extraordinària i al final van decidir:
- Anem a admetre't perquè el senyal es inequívoc i la teua serp és diferent que la nostra .
Així que van entrar al grup. Després a la nit li va tornar a passar el mateix, es van mirar al espill i tenia la serp encara més gran que l’altra nit amb un altre color més bonic, però diferent als altres. A l’endemà va anar a vore els amics a ells també els havia crescut però menys que a Santi. Li van dir:
- Per que t’ha crescut tant i a nosaltres no?
- No ho se però esta nit he tingut un somni molt estrany- digué Santi.
Ell havia somiat que li creixia la serp, i que l’adoraven a ell per tindre la serp més gran, però ell això li pareixia injust. La seua serp, era diferent a les altres, ell es preguntava una i mil vegades “per què”. Aleshores tots van coincidir amb el mateix... Santi era l’elegit.
Se’n va anar cap a casa tot pensatiu, quan es va gitar i una serp li se aparegué en el somni i aquesta li digué:
- Ho haveu encertat, tu eres l’elegit.
- I per què a mi?- Digué Santi.
- Perquè tu des de menut has desitjat una oportunitat per fer realitat el somni.
- Aleshores…
La veu de l’esperit el tallà.
- Aleshores tu eres el que manara del grup els Serpasses i així faràs, amb tot el grup, realitat el teu desig
- Per a poder ser el líder del grup quina prova he de passar?
- Cap, tu tens unes aptituds que et fa estar per damunt de tots, tu no passaràs cap prova. Estàs ahí per fer realitat el que vols.
- D’acord.
Santi estava obsessionat amb el seu somni, li va estar donant voltes tot el dia i així que va pensar compartir el somni secret amb els seus nous amics. Els va esperar a fins a l'eixida de classe i els va dir:
- Vaig a contar-vos el somni que totes les nits se me repeteix i em turmenta. Es tracta d'una serp que m'apareix a la meua habitació justament quan vaig a gitar-me per a fer la migdiada. És una mamba negra sudàfricana. Aquesta en parla en un idioma que jo apenes conec però se que vol dir- me alguna cosa i no se el què!
Cregueu que es tracta d'alguna cosa relacionada amb " ser el cap del grup"? no se per què però sempre quan li dic que no la comprenc intenta atacar-me però al remat em solta i se'n va.
- Cregueu que açò és normal? Què intenta dir-me?- va preguntar el Santi molt preocupat-
- Crec que puc ajudar-te va- dir Felip, un membre de les Serpasses que s'havia caracteritzat per dir molt poques paraules. Jo també somnie amb serps que m'atrapen i em condueixen cap a la casa del vell Tomeu.- El vel Tomeu!!- van exclamar tots al mateix temps.
- Sí, ja se que és un ésser rar i insociable, però crec que la clau del misteri la té ell.
Doncs tots van pensar en anar a la casa del vell Tomeu....però hem d’anar amb compte perquè l'home es un poc rar i tal vegada no li sente bé que una colla de xiquets vagen a sa casa. Dona igual ens hem d’arriscar, perquè potser és ell el que té la clau d'aquest misteri. Però de seguida saltà Carles, que era el més poregós de la colla- “i si no és ell el que té la clau d'aquest misteri?o es algun malvat?que fem?” I Santí digué “però ens devem arriscar, val d'acord ,és estrany i insociable però no pareix que siga un malvat ni res paregut, així que arrisquem-mos i anem a vore que passa”.
Tot i que amb molta por se'n van a casa del vell Tomeu . Sa casa era en un barri molt obscur i donava la sensació de que algú el mirava tot el temps . Els xiquets estaven pensant-ho :
-Qui va primer a tocar a la porta ?
-No se .... hauria d’anar Santi no cregueu?
-Sí !!!
I va Santi i trucar a la porta i de seguida ix un home molt vell de cara aspra i trista a la vegada .Li fa entrar dins de la casa i li preguntava el que havia passat . Santi li conta tota la història i el vell es queda pensant. De sobte s' alça del sofà i se'n va cap a la biblioteca .
Al cap de dos minuts va traure un llibre molt vell amb una serp daurada com la de la front de Santi, a la tapa, i li va dir amb una veu ronca que ell quant era jove també fou l’elegit per a ser el cap dels Serpasses i va fer moltes coses bones a eixe grup.
Li va donar el llibre i li va dir que seguiren tots els passos que deia el llibre i sabrien tots els misteris de aquell grup tan estrany.
Els xicots se'n van anar i començaren a llegir el llibre, però es quedaren impressionats pels dibuixos tant estrambòtics que hi havia però també per les coses que amagava.
Pensaven que seria algun tipus d’ordres o proves però el mal es que tindrien que aprendre el llenguatge de les serps per entendre aquell llibre.
Santi a l´endemà li va preguntar a la mestra de naturals tot el que podia dir-li de les serps, però ella no entenia el per què li preguntava pel llenguatge de les serps.
- Això no existeix! Va dir ella.
Però Santi no es donava per vençut, tenia que trobar eixe misteri.
Va reunir a tots els del grup de Serpasses i els va dir...
- Açò no es tan fàcil, em de buscar tot el que trobem de les serps, necessite saber tot el que en diu la serp, per poder dirigir la colla.
Després de parlar en el grup Santi se'n va anar a casa tot pensatiu per que la mestra li havia dit que el idioma de les serps no existia i ell pensava que sí. Quan anava a gitar-se que estava tranquil va agafar el llibre que li havia donat el vell Tomeu i va veure que quant una serp apareix es per que va a passar alguna cosa.Va buscar en l'index informació sobre la mamba negra sudafricana va vore açò
La mamba negra (Dendroaspis polylepis) és una espècie de serps de la família Elapidae; és la serp més verinosa d' Àfrica. Amb una llargària mitja de 2,5 m, pot arribar als 4,5 m. El seu nom es deu al color negre de la seva boca. Pot variar el color de la seva pell de verd groguenc a un gris metal·litzat. És una de les serps més ràpides del món, capaç de moure's de 16 a 20 km/h.
Per Internet va buscar el lloc més pròxim on poguera vore una al natural. Ho va aconseguir devia anar al Safari Park d'Elx. Va deixar una nota als seus pares per a que no es preocuparen i va comboiar a Carles per que l'acompanyara. Buscaren la combinació millor per anar i primer amb el cotxe de línia i després amb un taxi aconseguiren arribar per la vesprada al safari.
Allí en una sala condicionada trobaren un cartell indicatiu que la presentava
A l'instant d'acostar-se Santi la va reconéixer
- És exactament la mateixa que se m'apareix en els meus somnis.
La serp es movia de forma molt nerviosa d'un lloc a l'altre del terrari com si estiguera amenaçada. De sobte es va impulsar i va aconseguir salvar el cristall del terrari i es va quedar immòbil davant dels esglaiats xicons. Pensaven que anava a atacar-los, però de sobte la mamba es va tranquil.litzar i es va introduir dins de la motxilla de Santi.
- Crec que està indicant-nos que la traiem d'ací- va dir Carles.
Com en eixe moment no hi havia cap persona en la sala van pensar que tot el que havia passat era massa important per no fer cas als senyals que estaven donant-se. Així és que s'armaren de valor agafaren la serp i tornaren cap a casa.
Quan arribaren al seu poble convocaren el grup de les Serpasses i explicaren tot el que havia passat. Júlia que era la més decidida del grup va proposar soltar la serp per intentar esbrinar quin era el motiu de la seua forma d'actuar. Després de debatre la perillositat de la proposta es van arriscar a soltar-la en una gran caixa de fusta. Quan ho feren la serp es va quedar immòbil com si estiguera morta i així es va quedar durant tot el temps sense reaccionar. Va ser una experiència decebedora.
- Pareix que està malalta. Serà la que la caixa no té prou temperatura? He sentit dir que les serps són animals enemics del fred?- digué Susanna.
- La caixa no està tan gelada com per quedar immòbil- assegurà Carles.
- Crec que intenta indicar-nos alguna cosa- digué Julia.
- Sí però què?-digué Pere.
- En el llibre que em va donar Tomàs ficava que una serp immòbil en temperatura alta amb la cua cap amunt indica estar en fase comunicativa.. espereu ara recorde que la mamba en els meus somnis s'arrosegava en terra buscant unes lletres que tenia al voltant- digué Santi.
- Lletres com una ouija?
- Exactament com si la serp buscar les lletres per donar-me un missatge.
- Voleu que provem a preparar-li un abecedari al voltant - digué Júlia.
- Vinga nos digues bajanades- contestà Pere.
En eixe moment Santi va notar que el front on tenia marcada la serp li pujava de temperatura. Va pensar que era un símptoma que anava pel bon camí
- Per provar-ho no perdem res- digué el president de les Serpasses.
Així es que prepararen un abecedari amb totes les lleters i les disposaren al voltant de la serp. Quan ho acabaren de col.locar van notar que la serp semblava despertar. Va retornar a la normalitat , va baixar la cua i es va acostar cap a la S i va parar. Després ho va fer davant de la O i després va tornar davant de la S. Després es va tornar a quedar immòbil amb la cua en alt.
- Vos heu adonat està donant-nos un SOS un senyal de perill- Va dir Fran que era l'intel.lectual del grup.
- Però s'ha quedat altra volta en fase de comunicació- digué Santi- crec que encara intenta dir-nos alguna cosa.
Santi es va dir que tornaren a col.locar el abecedari a veure que els deia la ser i d’un moment a altre la serp començà a col.locar-se damunt les lletres que formaven una paraula que deia que s’aproximava un meteorit que acabaria amb la ciutat , tots es van quedar bocabadats i no s'ho podien creure però no tenien més opcions. Aleshores per Internet van buscar el número de telèfon d’una estació espacial als EE.UU i efectivament es van dir que si que s’aproximava un meteorit i a més molt ràpid. L’estacio espacial es va dir que el meteorit tardaria uns dos dies a arribar a la ciutat dels Serpasses. Aleshores van guardar la serp en la caixa de fusta i se n’anaren ràpidament a parlar amb l’alcalde per comunicar-li el que l’estació espacial els havia dit , aleshores l’alcalde de la ciutat va fer un comunicat pels megàfons per a anunciar que en dos dies hi arribaria un meteorit que acabaria amb la ciutat . Ràpidament tota la get comença a agafar tot el que tenia en les cases per a preparar-se per a fugir a un altre lloc que no fora perillós . Mentre el grup de les Serpasses tornaren a el seu lloc de reunió i tornaren a traure la serp ells li preguntaren si podien fer alguna cosa per a poder parar el meteorit i la serp els contesta mitjançant les lletres que sí que l’ únic que podien fer era portar la sep a la muntanya més alta de tota la ciutat i allí dalt dir el conjur . Però abans havien de trobar el llibre on estava escrit eixe conjur. La serp es va dir que eixe llibre estava baix del arbre més vell de la ciutat . Tornaren a guardar la serp en la caixa de fusta i anaren altra volta a l’ajuntament per a preguntar-li a l’alcalde quin i on estava el arbre més vell de la ciutat. L’alcalde es va dir on estava i ells anaren ràpidament . Quan arribaren començaren a cavar fins que el trobaren.
- Uaaauuuuu.....!! - açó es una passada! És el llibre més bonic que he vist en ma vida!! - exclamà Júlia
Era un llibre diferent. Tan gran, tan vell, tan bonic!
La portada era d'or i al seu centre hi havia dibuixada una serp. Però no era una serp qualsevol. Aquesta era la serp més bonica que podia existir. Era una mamba negra sudafricana. Per el seu aspecte i els dibuixos que tenia eixa serp no era una serp qualsevol. Devia ser la reina de totes les serp.
- Ostres.....! -botà esglaiat Santi. Aquesta serp hem resulta familiar. És la serp que m'apareixia en els meu somnis, sí, és ella, és única i inconfusible.
-A veure? - Si que és bonica,si! - exclamà Pere.
Fullejant i Fullejant Pere va passar una pàgina que li cridà l'atenció. Era una pàgina que està blanca com la neu al contrari de les altres pàgines. Es com si ningú s'haguera atrevit abans a passar-la o com si no existira. Que curiós !
Ei xicots, mireu que posa ací:
CONJUR PER A SALVAR EL MÓN COTRA ELS METEORITS
MOLT PERILLÓS ESPAI. firmat: SIRPA
-Crec que es el que estem buscant,no? - digué Santi--Això pareix. - contestà Pere.
-Doncs no se’n parle més. A que esperem? Vinga Santi , si la reina Sirpa t'ha elegit a tu serà perquè confia amb tu. Tu eres l' elegit per a salvar-nos. Ànim!!
I tot segui caminaren fins el cim de la muntanya que tenien al seu darrer.
Quan varen aplegar al cim varen vore una cova .
Entrem a eixa cova a vore que hi ha. Digué Santi .
Ells van entrar i al fons hi havia un forat en el sostre i entrava un raig de claredat que apuntava una cosa molt estranya.
Pere decidir anar a vore que era i van vore que era un niu de mambes negres sudafricanes.
Després van sentir uns sorolls darrere d’ells i es van girar i no van vore a ningú.
Més tard el varen tornar a sentir el mateix soroll i varen vore una silueta acostar-se cap a ells.
Tots es varen amagar darrere d'una pedra molt gran. I després van vore que era el vell Tomeu que anava a visitar un niu de mambes que ell havia fabricat per a que es procrearen perquè estaven en perill d'extinció.
I aquests li varen contar el que havia passat en la serp i li van dir que tocara a la policia i que avisara a qui fera falta per a que pararen el meteorit que anava cap a ells.
Al dir-ho, el vell Tomeu va obrir els ulls com a plats del esglai. No sabia que fer! Ara que farien? Moririen? No sabien com parar el meteorit!
-Val, d’acord...-Deia el vell Tomeu sense parar de pegar voltes a una xicoteta taula- sols tenim que ...agafar míssils disparar al meteorit i que es desintegre en trossos més menuts i així causarà menys danys dels que puga haver així i tot necessitem donar l'alerta per a que la gent estiga preparada per a l'impacte i així evitarem més morts innecessàries.
-Ara sols tenim que traure les coordinades d'on caurà el meteorit i així saber qui ha de preparar els míssils..- Pere estava nerviós...i feia cara de traumatitzat però la idea de morir... no el feia tirar enrere.
-Exacte!
El vell Tomeu estava ja a l'ordinador teclejant com un boig. Les coordenades donaven a Amèrica.
-Típic... a les pel·lícules sempre són ells i en la vida real també... - va dir amb to sarcàstic Santi.
- Vaig a trucar per telèfon estigueu callats.
Tomeu va fer unes quantes trucades i quan va acabar, es va girar amb la mirada plena de llàgrimes. Els seus contactes ho havien solucionat ja. Havien avisat a l'armada americana i ja estaven preparant-ho tot. Ara tan sols es devia avisar a la gent que això costaria més... però ara el perill seria menor.
Alumnat de 2n B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada