Si tens alguna inquietud literària. Un pensament, una història, un acudit que contar, ací tens un espai on publicar els teus escrits.
dimecres, 10 de novembre del 2010
El darrer mohicà
Pepe era un dels ultims guerrers mohicans,també era un dels millors.
Un dia va nàixer una bèstia anomenada Petacabres,tots els mohicans van intentar matar-la
però tots van morir, menys un que s'anomenava Pepe Salvador.Eixe mohicà entrenava tots els dies per a fer-se un monstre i matar al Petacabres. Això sí el Petacabres també ho feia. Per tant havia d'entrenar molt.Un dia l'ultim mohicà va decidir anar a matar a la bèstia, quan va acabar la batalla van morir el dos.I des d'aquel dia tots honoren a Pepe Salvador com a l'ultim mohicà.
Sergi Chàfer 1r ESO
Les polseres qu et vigilaven
A la fira medieval es veien moltes tendetes, però hi havia una que no era molt normal. Era diferent, la venedora tenia una berruga ben gran a la punta del nas i estava ben grossa. Quan em vaig girar a la tenda ja no es trobava, però al tornar-me a girar la vaig vore allí al mateix lloc. O es que jo estava loca o era una bruixa? Realment, ho pensava però de sobte vaig vore unes polseres ben boniques i vaig anar a veure-les i la dona aquella em va dir:
- Que vols xiqueta pesadeta?
- Jo?
- Sí, tú. Què vols?
- Estava mirant estes polseres.
- Però ... jo t'havia dit què volies xiqueta?
- De què?
Eres escodrinyadoreta eh? Abans t'he vist mirant la meua tenda quan jo he fet màgia.
- Ahhh!!! - vaig suspirar.
- Jo et regale una polsera gratis si tu no dius a ningú que sóc una bruixa. D'acord?
- D'acord – vaig contestar tremolosa.
- Tin, ací tens.
- Gràcies.
A la fi havia aconseguit aquelles polseres.Quan vaig arribar a casa vaig sentir que algú em deia: deixa'm anar-me'n que t'estan vigilant.
- Qui m'està vigilant?
- La bruixa.
De sobte vaig veure la cosa que em deia eixes coses: eren les polseres!
- Tira'm al camp!
- D'acord!!! - li vaig contestar.
Aleshores el vaig deixar al camp. I tots els dies anava a veure-la.I la bruixa mai més em va tornar a veure.I des d'eixe dia la polsera i la xiqueta són amigues.
Núria Lamagrande 1r ESO
La pissarra teletransportadora
Peter era un xic normal i corrent com tots , era un xiquet guapo , eixerit però no se perquè es burlaven d'ell tenint-ho tot , llest , guapo , etc....A Peter li dona exactament igual , un dia va arribar un xiquet nou , era un xiquet lleig , desordrenat però era llest igual que Peter. Un dia Peter es va arrimar a ell i li va preguntar:
- Hola , com et diuen?
- Hola , a mi em diuen Harry.
- Vols que siguem amics ?
- Sí.
Aleshores van passar uns xiquets i es van burlar.
- Tu no els hi faces cas.
Un día em fare famós i em burlaré jo d'ells.
Harry es va quedar bocabadat quan li va dir això.
Els anys anaven passant fins que van arribar a la universitat estatal de Física de Nova York . Peter i Harry van fer nous amics , Peter va començar a fer uns esbossos d'una pissarra teletransportadora i Harry s'encarregara dels circuits electrònics. Van estar dos anys , sis mesos , dos setmanes i dos dies. Al final va arribar el día de probar-la , ells estaven entusiasmats la van posar en marxa , i no es va veure res , desilusionats van anar a agarrarla i les seues mans es van enfonsar cap a dins , es van posar super contents , de seguida van entrar i van veure món virtual , en ell hi havien carpetes de jocs en que podies entrar i jugar con si fores un membre del joc , també hi havia qualsevol tipus d ´asignatura . Així que ho van inculcar en els col·legis d´arreu del món hi ho van fer així , de dilluns a dijous classes d'assignatures virtuals i els divendres jocs.
Peter i Harry es van fer bilionaris , ara els estan buscant peró no els troben , diuen que en els seus diners han fet una altra pissarra teletransportadora i se n' han anat a un país marcià i s ´han fet un món a la seua mida.
Jordi Claveria 1r ESO
Subscriure's a:
Missatges (Atom)