dimecres, 10 de novembre del 2010

El darrer mohicà


Pepe era un dels ultims guerrers mohicans,també era un dels millors.
Un dia va nàixer una bèstia anomenada Petacabres,tots els mohicans van intentar matar-la
però tots van morir, menys un que s'anomenava Pepe Salvador.Eixe mohicà entrenava tots els dies per a fer-se un monstre i matar al Petacabres. Això sí el Petacabres també ho feia. Per tant havia d'entrenar molt.Un dia l'ultim mohicà va decidir anar a matar a la bèstia, quan va acabar la batalla van morir el dos.I des d'aquel dia tots honoren a Pepe Salvador com a l'ultim mohicà.
Sergi Chàfer 1r ESO

Les polseres qu et vigilaven




A la fira medieval es veien moltes tendetes, però hi havia una que no era molt normal. Era diferent, la venedora tenia una berruga ben gran a la punta del nas i estava ben grossa. Quan em vaig girar a la tenda ja no es trobava, però al tornar-me a girar la vaig vore allí al mateix lloc. O es que jo estava loca o era una bruixa? Realment, ho pensava però de sobte vaig vore unes polseres ben boniques i vaig anar a veure-les i la dona aquella em va dir:
- Que vols xiqueta pesadeta?
- Jo?
- Sí, tú. Què vols?
- Estava mirant estes polseres.
- Però ... jo t'havia dit què volies xiqueta?
- De què?
Eres escodrinyadoreta eh? Abans t'he vist mirant la meua tenda quan jo he fet màgia.
- Ahhh!!! - vaig suspirar.
- Jo et regale una polsera gratis si tu no dius a ningú que sóc una bruixa. D'acord?
- D'acord – vaig contestar tremolosa.
- Tin, ací tens.
- Gràcies.
A la fi havia aconseguit aquelles polseres.Quan vaig arribar a casa vaig sentir que algú em deia: deixa'm anar-me'n que t'estan vigilant.
- Qui m'està vigilant?
- La bruixa.
De sobte vaig veure la cosa que em deia eixes coses: eren les polseres!
- Tira'm al camp!
- D'acord!!! - li vaig contestar.
Aleshores el vaig deixar al camp. I tots els dies anava a veure-la.I la bruixa mai més em va tornar a veure.I des d'eixe dia la polsera i la xiqueta són amigues.

Núria Lamagrande 1r ESO

La pissarra teletransportadora


Peter era un xic normal i corrent com tots , era un xiquet guapo , eixerit però no se perquè es burlaven d'ell tenint-ho tot , llest , guapo , etc....A Peter li dona exactament igual , un dia va arribar un xiquet nou , era un xiquet lleig , desordrenat però era llest igual que Peter. Un dia Peter es va arrimar a ell i li va preguntar:
- Hola , com et diuen?
- Hola , a mi em diuen Harry.
- Vols que siguem amics ?
- Sí.
Aleshores van passar uns xiquets i es van burlar.
- Tu no els hi faces cas.
Un día em fare famós i em burlaré jo d'ells.
Harry es va quedar bocabadat quan li va dir això.
Els anys anaven passant fins que van arribar a la universitat estatal de Física de Nova York . Peter i Harry van fer nous amics , Peter va començar a fer uns esbossos d'una pissarra teletransportadora i Harry s'encarregara dels circuits electrònics. Van estar dos anys , sis mesos , dos setmanes i dos dies. Al final va arribar el día de probar-la , ells estaven entusiasmats la van posar en marxa , i no es va veure res , desilusionats van anar a agarrarla i les seues mans es van enfonsar cap a dins , es van posar super contents , de seguida van entrar i van veure món virtual , en ell hi havien carpetes de jocs en que podies entrar i jugar con si fores un membre del joc , també hi havia qualsevol tipus d ´asignatura . Així que ho van inculcar en els col·legis d´arreu del món hi ho van fer així , de dilluns a dijous classes d'assignatures virtuals i els divendres jocs.

Peter i Harry es van fer bilionaris , ara els estan buscant peró no els troben , diuen que en els seus diners han fet una altra pissarra teletransportadora i se n' han anat a un país marcià i s ´han fet un món a la seua mida.

Jordi Claveria 1r ESO