Laura Martí Rovira, directora del grup de
teatre Ituperquèno? de Castelló de
Rugat ens conta com es l’experiència de treballar amb un grup amateur al que li agrada fer teatre i
gaudeixen fent-lo. En aquesta entrevista ens parlarà sobre la seua última obra,
“Llavat, secat i assassinat”, originalment “Pels Pèls”, un thriller per a tots
els públics, com ella el descriu.
- PER QUÈ VAS DECIDIR DIRIGIR
AQUESTA OBRA TEATRAL?
Bé, vaig dirigir l’obra, principalment perquè
és una obra que vaig veure fa molt de temps, com quatre anys, i em va agradar
tant la idea que em vaig quedar en ganes de fer-la ací en el poble, i buscant
per Internet la vaig trobar i vaig dir, he d' adaptar-la per a la gent del
grup i per això la vaig dirigir.
- COM EL VA RESULTAR FER EL
DIALEG DELS PERSONATGES?
Sempre que agafe una obra intente veure els
personatges i, sols els tinc vaig desenvolupant-los i sempre els falta alguna
cosa, que al saber quina persona l’interpretarà vaig
completant-los a poc a poc, no es molt difícil ja que les obres que nosaltres
realitzem són còmiques, i sempre intentem que els actors estiguen còmodes en el
seu paper i que la gent s’ho passe bé.
- QUINES OBRES SÓN LES QUE MÉS
T’AGRADEN FER?
La part de direcció m’encanta, perquè sóc una
persona que li agrada molt manar, però més que això m’agrada ajudar a que tots
els actor puguen disfrutar el seu personatge i que sàpiguen com fer el
personatge d’ells, ja que nosaltres no som professionals i per això hi ha molts
llocs on fluixegem... Aleshores el que més m’agrada fer és ajudar els actors a
fer el personatge seu.
- QUINA REACCIÓ VAN TINDRE ELS
INEGRANTS DEL GRUP QUAN ELS VAS DIR L’OBRA QUE ANÀVEU A FER?
Al principi estaven un poc asustats, perquè
jo també estava asustada, ja que els vaig dir que era una obra més seriosa que
les que havíem fet fins ara, ja que hi ha un assassinat. Però quan vaig anar
guiant-los i ells en van demostrar que estaven entenent-ho, ens vam relaxar
tots i el resultat que hem tret supera les meues expectatives.
- T’AGRADARIA ANAR A FER UNA
OBRA DE TEATRE A UNA GRAN CIUTAT COM VALÈNCIA O MADRID?
Buff.... m’agradaria moltíssim ensenyar-me
les bases sòlides del teatre, perquè el teatre és una ficció, que m’agrada
molt, i com sóc una persona que li agrada superar-se, no descarte la
possibilitat d' algun dia estar a un teatre de València, perquè Madrid em fa
més por...
- COM TRIES A LA PERSONA
ADEQUADA PER A UN PAPER?
A veure els papers jo sempre intente que no
siga paregut a la persona que l’interpreta, però com ja he dit abans que
l’actor o actriu estiga còmode amb el personatge.
- QUANTA GENT HI HA ACTUALMENT
EN EL GRUP?
En el grup de teatre som moltíssima gent,
perquè quan fem una representació no solament necessitem als actors, també
necessitem a gent que estiga acomodant a la gent en les butaques, apuntadors,
tècnics... a part que cada tipus d' obra necessita un nombre de gent
determinat, perquè no és el mateix fer un sainet que un musical. Però actualment
en aquesta obra hem participat sobre unes 25 persones.
- EN EL GRUP, HI HA PERSONES
DE TOTES LES EDATS?
Sí, tenim persones de totes les edats, hem
tingut persones de tretze i catorze anys fins gent molt major, com la tia
Anita, que no vull passar-me’n, però estarà sobre els setanta anys més o menys.
- LA GENT QUE VULGA PODRIA
ENTRAR A FORMAR PART DEL GRUP?
Per descomtat que sí, el grup de teatre de
Castelló està totalment obert per a qui vulga vindre a fer teatre i passar-s’ho
bé. Hi ha molta gent que fa una obra i després ve i em diu, que bé em va vindre fer teatre
per a on estic treballant ara, o també hi ha gent que em diu que gràcies a eixa
obra que va fer ja no té por a parlar en públic, així que jo vos anime a fer
teatre.
Ivan Santamaria i Joan Bataller