dimarts, 8 de juny del 2021

Els costums alimentaris


  Els països tenen costums alimentaries diferents. Des de Espanya que té com costum els vegetals, la carn i el peix, fins a Xina, que consumeix gossos i gats. I això per què? Bé, això és una qüestió històrica, ja que per exemple, en Espanya, concretament en les regions Mediterrànies, tenien accés fàcil a la carn, el peix era abundant, i les terres solien ser fèrtils, i per això hem adquirit aquests costums. Totg i això, a Camboia, per exemple, la recerca d’aliments no era fàcil, però al sól, precisament en el terrenys amb terra, era ben fàcil trobar insectes que probablement a nosaltres ens donaria molt de fàstic. Però a ells no, donat que fins a aquell moment la gent s’alimentava d’aquests animals. D’altra banda, en països com Mèxic, Tailàndia, Índia, Indonèsia, etc.,al ser països amb un clima un tan elevat, els aliments es llançaven a perdre en poc de temps. La congelació no era accessible per a la majoria de la població, així que ells van optar per arreplegar els cultius picants que havien plantat amb anterioritat, i d’aquesta manera els picants actuaven com a conservants naturals, ja que fins al moment no n’hi havien d’artificials. Una cosa similar va succeir en Xina; tenien al seu abast gossos, gats i altres animals que actualment ací són considerats domèstics (s’ha de tindre en ment que per a ells no eren més que boles de pel que caminaven), van decidir aprofitar-les per al seu consum. En la majoria de països les raons per les quals optava per uns aliments o uns altres solia ser per l’accessibilitat o pel clima; no obstant, altres era solament per capritx, o altres vegades era solament per salut. Jo opine què algunes voltes deuríem de canviar la nostra dieta (de fet, una dada interessant és que fa uns mesos, la ONG va dir que els insectes eren bons per a la salut humana), o solament limitar-nos a incorporar certes “substàncies”, que per prejudicis no ens atrevim a provar-les, però que potser si ho fem es converteixen en un dels nostres menjars preferits i a més, podrien aportar-nos alguns beneficis per a la salut i/o per a l’abast o conservació d’aliments, alguns d’ells els podríem obtindre gratuïtament, sols es qüestió d’acostumar-nos.
Damià

dilluns, 6 de febrer del 2017

Entrevista Laura Martí



Laura Martí Rovira, directora del grup de teatre Ituperquèno? de Castelló de Rugat ens conta com es l’experiència de treballar amb un grup amateur al que li agrada fer teatre i gaudeixen fent-lo. En aquesta entrevista ens parlarà sobre la seua última obra, “Llavat, secat i assassinat”, originalment “Pels Pèls”, un thriller per a tots els públics, com ella el descriu.
-       PER QUÈ VAS DECIDIR DIRIGIR AQUESTA OBRA TEATRAL?
Bé, vaig dirigir l’obra, principalment perquè és una obra que vaig veure fa molt de temps, com quatre anys, i em va agradar tant la idea que em vaig quedar en ganes de fer-la ací en el poble, i buscant per Internet la vaig trobar i vaig dir, he d' adaptar-la per a la gent del grup i per això la vaig dirigir.
-       COM EL VA RESULTAR FER EL DIALEG DELS PERSONATGES?
Sempre que agafe una obra intente veure els personatges i, sols els tinc vaig desenvolupant-los i sempre els falta alguna cosa, que al saber quina persona l’interpretarà vaig completant-los a poc a poc, no es molt difícil ja que les obres que nosaltres realitzem són còmiques, i sempre intentem que els actors estiguen còmodes en el seu paper i que la gent s’ho passe bé.
-       QUINES OBRES SÓN LES QUE MÉS T’AGRADEN FER?
La part de direcció m’encanta, perquè sóc una persona que li agrada molt manar, però més que això m’agrada ajudar a que tots els actor puguen disfrutar el seu personatge i que sàpiguen com fer el personatge d’ells, ja que nosaltres no som professionals i per això hi ha molts llocs on fluixegem... Aleshores el que més m’agrada fer és ajudar els actors a fer el personatge seu.
-       QUINA REACCIÓ VAN TINDRE ELS INEGRANTS DEL GRUP QUAN ELS VAS DIR L’OBRA QUE ANÀVEU A FER?
Al principi estaven un poc asustats, perquè jo també estava asustada, ja que els vaig dir que era una obra més seriosa que les que havíem fet fins ara, ja que hi ha un assassinat. Però quan vaig anar guiant-los i ells en van demostrar que estaven entenent-ho, ens vam relaxar tots i el resultat que hem tret supera les meues expectatives.
-       T’AGRADARIA ANAR A FER UNA OBRA DE TEATRE A UNA GRAN CIUTAT COM VALÈNCIA O MADRID?
Buff.... m’agradaria moltíssim ensenyar-me les bases sòlides del teatre, perquè el teatre és una ficció, que m’agrada molt, i com sóc una persona que li agrada superar-se, no descarte la possibilitat d' algun dia estar a un teatre de València, perquè Madrid em fa més por...
-       COM TRIES A LA PERSONA ADEQUADA PER A UN PAPER?
A veure els papers jo sempre intente que no siga paregut a la persona que l’interpreta, però com ja he dit abans que l’actor o actriu estiga còmode amb el personatge.
-       QUANTA GENT HI HA ACTUALMENT EN EL GRUP?
En el grup de teatre som moltíssima gent, perquè quan fem una representació no solament necessitem als actors, també necessitem a gent que estiga acomodant a la gent en les butaques, apuntadors, tècnics... a part que cada tipus d' obra necessita un nombre de gent determinat, perquè no és el mateix fer un sainet que un musical. Però actualment en aquesta obra hem participat sobre unes 25 persones.
-       EN EL GRUP, HI HA PERSONES DE TOTES LES EDATS?
Sí, tenim persones de totes les edats, hem tingut persones de tretze i catorze anys fins gent molt major, com la tia Anita, que no vull passar-me’n, però estarà sobre els setanta anys més o menys.
-       LA GENT QUE VULGA PODRIA ENTRAR A FORMAR PART DEL GRUP?
Per descomtat que sí, el grup de teatre de Castelló està totalment obert per a qui vulga vindre a fer teatre i passar-s’ho bé. Hi ha molta gent que fa una obra i després ve  i em diu, que bé em va vindre fer teatre per a on estic treballant ara, o també hi ha gent que em diu que gràcies a eixa obra que va fer ja no té por a parlar en públic, així que jo vos anime a fer teatre.

Ivan Santamaria i Joan Bataller  

dimarts, 4 de juny del 2013

El meu viatge ideal



El meu millor dia, serà aquest diumenge i dilluns. Perquè anirem a Port Aventura! Serà uns dies que mai en la meua vida oblidaré. M'ho passaré super bé amb els meus amics i amigues. Intentaré que ningú em desbarate els dies, perquè vull passar-ho molt bé i no mal. Tots tenen ganes d'anar i els que no van es queden en l'institut . També venen alguns professors, Pep ,Josep, Francesc i Emi.
Ells ens deixen anar a on desitgem però hem de  quedar a una hora i en un lloc. Ens donaran un tiquet er poder dinar en algun “país” del parc.
Port Aventura te molts països, com Xina, Mèxic... i per als més xicotets està Sésamo Aventura. Que també està molt bé per a ells.

Port Aventura està a  Tarragona  . Abans d'anar , hem de recollir   un premi a  un poble que es diu Espluga del Francolí. Va ser per un treball  que  vam realitzar  nosaltres, els de 1r ESO, fent uns contes  Es diu Les Rondalles de la Vall i del vell  Hem guanyat 700 € .
Ens quedarem en un hotel, l'hotel Carib. Aquest hotel es de 4 estrelles .L'he buscat a l’Internet, i és molt bonic. En una habitació hi caben 3 persones. Jo vaig amb dos xiquetes de la meua classe, Isabel i Sandra. De segur que m'ho passe super bé amb elles.

Hem quedat  per a anar per tot Por Aventura i muntar a totes les atraccions. Volem muntar al Shambala, que és la muntanya russa més alta d'Europa. També volem muntar al dragó Khan, al Tutuki Splash i altres. Hi ha moltes atraccions més. Volem comprar-nos un granissat de molts colors que és gran el pot. També tenim molts plans per a passar-nos-ho  super bé i no oblidar esta excursió.

Tinc moltíssimes ganes d'anar i de passar-m'ho bé, encara que jo hi vaig anar l'any passat de fi de curs. Espere que aquestos dies passen molt ràpid , per anar . I que el diumenge i el dilluns no passen molt ràpid, perquè vull gaudirr-ho al màxim possible.

Andrea 1r ESO B.

dimarts, 9 d’abril del 2013

Mis sueños

Aburrimiento total, y que hago yo para no aburrirme a los 12 años? Pues la verdad es que no lo sé. Siempre estoy haciendo alguna cosa. Hay gente que a esto lo llama “hiperactividad”, pero yo no, eso me suena a que estás enfermo o algo por el estilo.
Yo esa forma de ser, en concreto, mi forma de ser la llamo “big happy”, que para mi significa ser feliz a lo grande.
Hay una cosa que a mi siempre me funciona, que nunca me falla cuando me siento sola o estoy triste, hazme caso.
Me tumbo en mi cama, siempre allí, al mismo sitio, me pongo el ventilador porque su sonido me calma, cierro la persiana y me separo de todo el mundo.
Completamente sola, sin nadie con quien hablar ni nada que me moleste. Cierro los ojos y pienso en esa persona.
Esa persona que ocupa todo tu corazón, que cuando la miras a los ojos, te invade una sensación de cariño que no te deja pensar en otra cosa. Esa persona que no carece de tu atención ni un solo segundo de su presencia ante ti. Esa persona a la que amas, adoras y quieres más que a nadie en el mundo.
Te imaginas una vida perfecta junto a ella, una vida eterna y enternecedora, que ni en tu imaginación ni en tus sueños, nada ni nadie puede perturbar.
Pero cuando vuelves a la realidad, cuando te despiertas, si crees que esa vida perfecta que has imaginado va a continuar después de haber despertado, lo llevas claro.
Normalmente, mejor dicho, raramente las cosas soñadas o incluso únicamente imaginadas, si, esas noches perfectas bajo la luz de la luna o esos paseos por la playa al atardecer, eso, eso no se cumple por así decirlo nunca.
Estas cosas son las que pensamos que sueñan los adultos, adultos que ni siquiera viven en la costa! Como van a dar esos paseos aún sin tener playa...?
En cambio, los adolescentes sueñan, mejor dicho muchos de nosotros soñamos con fiestas alocadas, tardes llenas de diversión, pero en las que nunca falta esa persona especial. (TÚ)
La cosa es, que a todo el mundo, todo es TODO EL MUNDO, le gusta soñar, imaginar cosas buenas y bonitas (excepto aquellas personas cuya imaginación no alcanza ni a imaginarse un gusano trepando por una flor).
Una cosa también, no sólo se sueñan cosas buenas. Todos odiábamos cuando de pequeños teníamos pesadillas provocadas por seres fantásticos. En mi caso, en mis pesadillas un familiar siempre era devorado por un T-REX, como puedes ver, no creo que ese sea un sueño normal de una niña de 6 años. Pero a partir de los 7, ya no tenía tantas pesadillas, soñaba con ser militar, raro verdad? Que una niña nunca, nunca, nunca en toda su vida haya soñado con ser una princesa vestida de rosa a la que un apuesto príncipe salva, pues no, a mi eso no me ha pasado.
Hasta que tuve habitación propia, (no se por qué) me daban miedo Papá Noel, Los reyes hasta el Ratoncito ese incordioso, que te hacía sufrir arrancándote uno de tus valiosos dientes de leche que te servía para deborar un buen cucurucho de chocolate, para después darte 2 miseros euros que tu maligno hermano después te quitaba.
Pero todos los miedos pasan, a menudo que creces, maduras y te vas dando cuenta, poco a poco, que el tiempo es oro.
Que no existe “Doraemon” para llevarte al pasado ni relojes mágicos para parar el tiempo.
Cada uno ha de ir subiendo los escalones de su escalera que es la vida, cada uno a su debido tiempo, para tocar el cielo azul.
Has de intentar cumplir tus sueños, luchar por esa persona por la cual has pasado noches en vela.
Y tu, y solo tu has de buscar en cada instante la sensación, esa sensación que te haga sentir, que te haga vivir.
Has de aprender a querer, escuchar tu corazón y sobretodo, no cambies por nadie. SE TU MISMO!
                                                                           Una que intenta ser ella misma 2n ESO

diumenge, 11 de març del 2012

El futbol

El meu esport preferit és el futbol, per a mi és un troç menut, però a la vegada grandiòs de la meua vida.
Per a mi el futbol és un sentiment, una passió, etc. El futbol m´agrada molt, perque és un joc, que a més a més de disfrutar jugant o vegent-lo, fas amics. Jo sóc un gran aficionat al Futbol Club Barcelona, per a mi el millor del món, disfrutes vegent com mou el baló.Em relaxa molt el futbol, i quan no sé que fer, vaig al camp de futbet, i pegue quatre o cinc xuts.
La veritat és que m´agrada jugar de davanter, marcar gols; però també m´agrada jugar de migcampista, passant i driblant el baló. El futbol jo el definiría com, un joc divertit i a la volta competitiu, i jo, al menys, disfrute jugant amb el futbol, i crec que molts disfrutaran com jo!!!

Josep 1r ESO

diumenge, 12 de juny del 2011

Esteu a gust sent espanyols?

Una pregunta un poc directa,esteu a gust sent espanyols ?
Clar quan Espanya guanya el mundial i l' Eurocopa sí,  però quan estem a  l' aeroport de Barajas i vos diuen que el vostre vol està anul.lat no,diem què fàstic d'Espanya, sols passa en Espanya...
Se n'aneu a un hotel d'Istambul , vos donen un iogurt agre i un kebab diem : com en Espanya en cap lloc.
Quan Espanya va guanyar el mundial,  de seguida tots “ yo soy español, español, español ”, però si ens eliminen com sempre, en quarts, aleshores diem  eixos gossos que no suen la samarreta.
Per això l'himne d'Espanya no té lletra perquè un espanyol tan sols es capaç de dir “ visca Espanya o no depén de l'ocasió ”.

Javi Bonet 1r ESO

dilluns, 30 de maig del 2011

El meu monòleg: Les xarxes socials

 Bon dia. Estic molt contenta , però també un poc enfadada .
 Si comence a parlar de les xarxes socials  pense  que és molt fàcil enganyar fent que tens 20 anys però en tens 12 o13 , corrent un risc … però això no és el més  interessant …  en les xarxes socials com el “Tuenti” pots parlar amb tots els amics  les hores que et done la gana , pagant els pares , però  devem de controlar … com diu el títol “Tuenti” explica que tu estàs en tu mateixa   (“Tu-en-ti”), també pot significar explica que has de tindre més de vint anys :   twenty és vint  en anglés… però  no es tenim.
Si canvie de tema s’imaginareu  per qué estic enfadada, doncs és perquè sempre que entre a alguna  xarxa social després de dinar, els pares  abans de anar-se’n a treballar s’acomiaden  de tu ,no? Doncs a continuació et diran :-Fill/a a fer els deures ! I tu contestaràs: ara… o per exemple : -Fill/a a estudiar que demà tens control. I contestes : -que sí… I tu penses que són molt pesats i els dius que s’ha de descansar. perquè estem tot el matí en l’institut. Però a la nit, qué passa? Que ens pregunten si hem fet els deures i els traiem una excusa per a dir-los que hem estat descansant una estona o hem eixit a jugar i no he recordat que demà tenia control… I sols he estudiat un poc i no he fet els deures.  Això és normal que passe però tots intentem que no passe i ho intentarem… Així que tingueu tots clar que les hores que perdem en el “Tuenti” no les aprofitem per a la vida .Encara que tots voldrem seguir en les xarxes socials.

Aina 1r ESO