Les polseres qu et vigilaven

A la fira medieval es veien moltes tendetes, però hi havia una que no era molt normal. Era diferent, la venedora tenia una berruga ben gran a la punta del nas i estava ben grossa. Quan em vaig girar a la tenda ja no es trobava, però al tornar-me a girar la vaig vore allí al mateix lloc. O es que jo estava loca o era una bruixa? Realment, ho pensava però de sobte vaig vore unes polseres ben boniques i vaig anar a veure-les i la dona aquella em va dir:
- Que vols xiqueta pesadeta?
- Jo?
- Sí, tú. Què vols?
- Estava mirant estes polseres.
- Però ... jo t'havia dit què volies xiqueta?
- De què?
Eres escodrinyadoreta eh? Abans t'he vist mirant la meua tenda quan jo he fet màgia.
- Ahhh!!! - vaig suspirar.
- Jo et regale una polsera gratis si tu no dius a ningú que sóc una bruixa. D'acord?
- D'acord – vaig contestar tremolosa.
- Tin, ací tens.
- Gràcies.
A la fi havia aconseguit aquelles polseres.Quan vaig arribar a casa vaig sentir que algú em deia: deixa'm anar-me'n que t'estan vigilant.
- Qui m'està vigilant?
- La bruixa.
De sobte vaig veure la cosa que em deia eixes coses: eren les polseres!
- Tira'm al camp!
- D'acord!!! - li vaig contestar.
Aleshores el vaig deixar al camp. I tots els dies anava a veure-la.I la bruixa mai més em va tornar a veure.I des d'eixe dia la polsera i la xiqueta són amigues.

Núria Lamagrande 1r ESO