Wiquiconte 1r A ELS TRES LLOBATONS

Això diu que era tres llobatons germans membres de la mateixa família . Vivien amb sa mare en una atapeïda zona muntanyenca de l'ombria del Benicadell. Al més major li deien Ovidi, al mitjà Ginés i al menut Rodolf. Sa mare els havia repetit més d'una vegada que s'amagaren i anaren espai amb els humans, especialment amb un caçador furtiu que sovintejava la zona. Un bon dia sa mare se'n va anar a buscar menjar,i aleshores els tres llobatons van decidir eixir a pegar una volta per la zona. Els tres germanets estaven caminant amb tranquil•litat i de sobte van sentir uns trets d’escopeta.

-Ràpid, anem a la cova!-deia Rodolf.

-D'acord!-va dir Ovidi.

I els tres llobatons se n'anaren al seu refugi.

Però quina mala sort tingueren! A la cova s’ havia amagat un ós salvatge solitari que al vore’ls arrapa a Ovidi. Aquest se'n va fugir conforme va poder i es quedà malferit sense que els seus germanets s'adonaren del que li havia succeït

Rodolf i Ginés se n’ anaren corrents ; Rodolf va caure i es va fer una ferida a la pota el caçador malvat el va descobrir i li disparà i ell se'n va fugir amb la pota davantera en alt amagant-se pels esbarzers .

Ginés va veure que Rodolf no estava ,però,ell va seguir corrents. Va arribar a una cabana de fusta deshabitada ,Ginés es va refugiar allí. Va estar una estona en aquella casa, on es trobava ben segur. Quan ell ja no va sentir més trets,va eixir de la casa i va anar en busca de el seus germans, necessitava trobar-los i saber que estaven vius. Començava angoixar-se

Va anar a la cova a on li van disparar a Rodolf hi allí va udolar cridant-lo ,però no hi estava. De sobte Ginés va sentir les petjades del caçador que s'acostava i li deia:

- Vinc a per tu llobarro! Eres l'últim que queda viu i jo acabaré amb tu, mai més tornaràs a veure a la teua mare i tots m'admiraran quan el duga com a un trofeu!-va dir el caçador entre rialles.

I quan estava a punt de prémer el gallet de l’escopeta per matar-lo va aparéixer la mare dels llobets i es va llançar damunt del cruel caçador. Amb una sarpada li va creuar la cara i li va deixar tota la galta ratllada. Aleshores el caçador plorisquejant li va suplicar que no el matara. Aleshores la lloba el va perdonar amb una condició.

 No tornes a caçar mai més i avisa a tots els teus companys de caça que no vinguen o si no els mataré - va dir la mare dels tres llobatons.

Quan el caçador ja se n’anava sense que se n’ adonara la mare dels llobatons, va agafar la escopeta i els va apuntar, aleshores va dir rient-se:

 Ara en lloc d'un en tinc dos- cridà apuntant la mare dels llobatons.

Però la mare amb un moviment agilíssim aconseguí llançar-se damunt del caçador i amb una sarpada precisa li arrenca l'escopeta de les mans. Amb l'altra sarpa li arravata la roba quedant-se totalment nuet.

• Ara i per a que et serveixca d'escarment tornaràs així al poble.

I se'n va anar plorant al poble i va reunir a tots el seus amics caçadors que decidiren que l’ajudarien a matar-los per venjar-se de la vergonya que havia passat

Van anar a per ells però quan van arribar al lloc no vam trobar cap animal. Els gossos que portaven oloraven i oloraven però no trobaven cap rastre. La mare lloba havia pujat al llobató al bé i s'havia ficat uns protectors als peus fets amb la corfa d'una surera per evitar deixar cap olor .Però ara devien trobar a Ovidi i Rodolf que s'havien quedat malferits per la serra. Udolant i udolant, amb baixa intensitat per no ser descoberts, els van aconseguir localitzar. Després un darrere de l'altre els va pujar a un refugi que s'havien preparat dalt un arbre i allí es van quedar fins que es van curar.

Finalment la mare dels tres llobatons va decidir que se n'anirien a viure a un altre poble on no foren perseguits. Van caminar durant vint dies per serres i muntanyes fins que van arribar a un poble que es deia Benimalet. Allí un home major que passejava pel bosc buscant espàrrecs els va vore. Però en lloc d'esglaiar-se es va ficar molt content i els va dir:

• Benvinguts a Benimalet un poble on els animals tenen tants drets com les persones

• Això és de veritat?- va dir la mare lloba

• Clar en aquest poble conviuen porcs senglars amb conills, raboses amb perdius i caderneres amb falcons. I ningú es fa mal

• I com es possible que no s'ataquen?

• Perquè qui vol quedar-se ací li garantim la seguretat. Però ha de complir una norma que és molt important.

• Quina ? - van dir tots els llops alhora

• Canviar els costums alhora de menjar. Tots han de ser vegetarians. Així que si vos interessa...ja sabeu

l van decidir quedar-se a viure en eixe poble i van fer una festa en tots els habitants i s'ho van passar molt bé.

  Aqueix mateix dia els llobatons, Ovidi, Ginés i Rodolf, amb companyia de la seva jove mare, celebraren una grandíssima festa ,que incloïa un karaoke amb micròfon, una taula repleta de deliciosos menjars que havien preparat tots els habitants del poble de Benimalet...

Quan s'acabà la festa tots els habitants d'aquell poble anaren a la seua casa, i en aqueixos habitants,estaven inclosos els llops amb la mare,i així s'acaba aquesta història que ha tingut alguns moments de violència , altres de humilitat,i amb simpatia i amabilitat.

Conte contat,conte acabat.

                                                             Alumnat de 1r A

                                                                           Il.lustracions d'Aina i Natàlia