La meua gossa Pelusa
té els ulls blaus
és menuda com la puça
i menja més que un au.
Quan va per la muntanya
corre, corre, sense parar
i quan es troba una aranya
es posa a lladrar.
De nit sempre somia,
es desperta matí
la vullc més que a ma tia
i ella també a mi.
LLUÍS MOLLÀ CABALLERO 1r. A
Un poema molt bònic i interesant.
ResponEliminam'ha agradat molt el teu poema...
ResponEliminaestic d'acord amb tu.
NO AL MALTRACTAMENT D'ANIMALS!!