Un institut a la lluna

Jaume era un xiquet especial. Sols sabent que els seus pares són els superherois més famosos de tot el món, ja podem imaginar-nos com serà ell d’ací a uns anys, quan siga major.

Era el primer día de classe, quan la seua millor amiga Anna, que tenía la seva mateixa edat, li va fer la pregunta següent:

- -I, quins són els teus poders? El meu poder consisteix en poder moure l’herba, fer-la crèixer i dirigir-la cap on em plaga.
- -Doncs, jo encara no sé en què consisteixen els meus poders...però ja comence a pensar que no en tinc.
- -No t’amoïnes, ja arribarà el moment en que descobrisques quins són els teus poders, i si això no ocorre, tampoc és res greu, hi ha coses més importants a la vida.
- -Sí, supose. Moltes gràcies per animar-me Anna.- va dir Jaume.

Tot seguit van escoltar un soroll estrany, quan es van girar vegeren que era l’autobús del col·legi, que venía a recollir-los per a portar-los fins a la nova escola. Semblava que fora un cohet espacial, però tot i això es van enfilar i van tenir un viatge espectacularment divertit. Després d’una estoneta de viatge van arribar al...col·legi no. Institut! Era increïble! El seu tutor va eixir a rebre’ls i els va conduïr fins a la que sería la seua classe i cadascú va escollir el lloc que ocuparía durant la resta de curs. Per a començar a conéixer als seus alumnes el professor va demanar:
- Ara cada ún de vosaltres sortirà a la pissarra i escriurà el seu poder, fent tot seguit la demosatració pertinent.

Quan va ser el seu torn, Jaume li va dir al professor:
- Senyor professor, jo encara no sé quins poders tinc.
- Està bé, no hi ha problema, ja ho descobriràs amb el pas del temps, espere que abans d’acabar el curs. Ara ves al teu lloc.

Jaume va fer molts amics nous i anava amb ells a tots els llocs. Després d’unes setmanes de classe, un día de tants, un xic que no sabíen quí era va començar a vacil·lar a Jaume i els seus amics. De sobte ell es va fer nerviós i va començar a acumular ira, i sense penssar-ho va agafar una taula i li la va tirar al cap. Va ser així com va descobrir que ja havien despertat els seus poders, i molt emocionat va anar a contar-li-ho als seus pares:
- Mare! Pare! Ja he descobert els meus poders! Tinc Superforça i puc volar!
- Enhorabona fill! Ens n’alegrem molt per tu! Ara esperem que sapigues traure’ls bon profit.

Després d’això Roser, la més guapa de l’institut va voler fer-se novia d’ell i al final ho va aconseguir. Quan ja portava un temps amb la Roser els amics se sentien gelosos per que no podien passar temps amb ell. Anna estava tristona i un poc enfadada amb el Jaume, però ell ni se n’havia adonat. Va caure en eixe compte quan va fer una festa a casa seua i els seus amics no van anar, sols van anar els amics de la Roser, tots els esportistes i populars. De totes formes Anna va anar, i quan la Roser la va veure li va dir:
- Pots anar-te’n. Jaume no t’ha dit que vingueres per que no vol veure’t. Així que no sé què estàs fent ací.
- Val. Gràcies.- va contestar Anna i sen’n va anar.

Després de dos mesos l’institut va organitzar una festa de final de trimestre i Roser va convidar els pares de Jaume a la festa per a que feren un col·loqui sobre què suposava tenir super-poders. El matí del día de la festa Jaume es va assabentar que Anna pensava que ell no volía saber res d’ella, ni parlar en ella.
Més tard, eixa nit a la festa, Jaume estava amb la seua nòvia Roser, però com volia parlar amb la seva amiga Anna, la va deixar sola quan va veure que Anna es dirigía cap a la porta.

- Hola Anna! Còm estàs? Fa molt de temps que no parlem.
- Sí, ja ho sé, però com que des que estàs amb la Roser no vols saber res de nosaltres, i ni tan sols vares ser per a convidar-nos a la festa privada que vas fer a ta casa...
- Com que no? Però si Roser va ser qui es va encarregar d’enviar les invitacions i li vaig dir que us n’enviara una a cada ún de vosaltres!

I així van començar una discussió que va durar quasi una hora de rellotge, però va meréixer la pena pasar eixe temps, per que al final ho varen aclarir i van decidir que contiuaríen sent bons amics, com ho eren abans.
Quan se’n van tornar al gimnàs Roser estava tota enfadada i va començar a cridar com si estiguera boja, i Jaume, sense alçar pols ni remolí li va contar tot el que havia descobert i ho va fer saber a tots els que estaven allí presents.
D’eixa manera va ser com Roser, per ser una mala persona es va quedar sense amics, i Jaume i Anna van tornar a ser amics.

Joel Soler Bataller 1r ESO