La nit màgica

José Vicente, va decidir anar-se’n a la muntanya per veure millor les estrelles. Era de nit, aproximadament les 4:00 de la matinada. Feia fred, era plena tardor, i va decidir anar-se’n amb bicicleta, per a calfar-se un poquet. Quan ja hi era a la muntanya va deixar la bicicleta arrimada a un arbre, perque eixa mateixa nit hi havia boira i el terra estava enfangat. La boira estava espessa, no es veia quasi res. Quan muntava, José Vicente estava un tant nerviós, pel crit esferïdor dels mussols de ulls taronja. Quan va arribar dalt, hi havia un mur. Va encendre la llanterna, i va veure el número 666 escrit al mur. José Vicente es va esglaiar, i va anar suaument sense fer quasi soroll fins trobar un lloc on amagar-se. Mentre anava, va notar un murmuri en l'orella i va baixar ràpidament la costera de la muntanya mentre sentia unes rialles de xiquets i xiquetes. José Vicente es va tropessar i va pegar un crit molt fort.

PRIMER FINAL



I quan va arribar a la bicicleta.... estaven els espírits, dels últims xiquets que van muntar a la muntanya. Ell esglaiat, va agafar la bicicleta, i es va enganyar de camí mentre anava, i va caure per un barranc. Desde eixe moment, estava l'espèrít de José Vicente i els altres xiquets.


SEGON FINAL


I quan va arribar a la bicicleta.... estaven els xiquets del seu poble , per que José Vicente els havia dit que aniria a la muntanya, els seus amic li van fer una broma i José Vicente va sospirar i se'n van anar a casa d’un dels amics a contar-li com ho van planejar.

Marc 1r ESO